En record dels Nadals grisos de la seva infantesa -però sense gaire esperit de revenja-, Àngel Casas desmanega el cançoner i, fent gala del seu inconfusible sentit de l'humor -sovint mordaç, i, a vegades, molt mordaç i provocador-, esmicola les tradicions i el pessebre, i assenyala també el Nadal reescalfat pel canvi climàtic i els excessos de tothom, ja siguin gastronòmics o consumistes, en aquestes dates.