En Georges Duroy, un jove i atractiu sotsoficial que acaba de tornar de servir a Algèria, vaga per París amb només tres francs i quaranta cèntims a la butxaca quan una trobada casual amb un company de l'exèrcit, ara redactor polític d'un diari influent, li obre les portes del món del periodisme. Malgrat el seu origen humil i no tenir cap mena de formació, aquest és el punt de partida d'un ascens social imparable marcat per la seducció, la hipocresia i la falta de principis morals. I és que en Duroy, conegut per les seves víctimes i amants amb el sobrenom de «Bel Ami», aviat descobreix que l'únic important per triomfar és «el desig de triomfar» i que les dones, que són les que mouen els fils de les altes esferes parisenques, són el camí més ràpid cap als diners i el poder. Publicada el 1885, «Bel Ami», obra mestra de Maupassant i de les lletres franceses, narra de manera magistral no només com prospera un ambiciós antiheroi sense escrúpols, sinó també la decadent, corrupta i cínica III República francesa que ho propicia. «En l'ascens d'en Duroy entenem el declivi de tota una societat». Jean-Paul Sartre